"Finjir que lates por latir".

Marina Kahlo.

km de emociones

"Palabra: Excusa casi tangible que limita lo infinito y recoge las distancias.

Y todas las distancias serán emocionales.

Y en cada gesto, kilómetros de emociones.

Marina Kahlo.

'Recorda cada un dels carrers pels quals passejaven, inclòs les tassetes amb les quals prenien cafè per les vesprades'.

"Tu amb sucre i jo amb sacarina".

Marina Kahlo.

'No me toques, que tens els dits massa complicats'.

Marina Kahlo

i ja està

Prendrem un cafè. Parlarem de banalitats. Tu diràs què bonica està la ciutat quan es fa de vespre. Jo que potser més tard refresque.

I ja està.

Marina Kahlo.