"Tu disparo me salvó la vida. ¿Gracias?"

M.K.

i sota el llençol massa sentiments per a tan poques raons...

M'agradava agafar-te la mà.


M.K.

La culpa sempre serà d'aquesta cançò.

i està bé saber-ho.

M.K.

- Mira, pareix que febrer i abril per fí es duen be.

i jo m'ho vaig creure.

M.K.

"Tan sols tenim tot allò que no ens pertany, i com que no ens pertany res, ho tenim tot. El món sencer".

"Li servia qualsevol mapa perquè en la mar no hi ha camins, tan sols destins..."

Marina Kahlo

"Crec que morir sols una vegada és una llàstima... potser per això s'han inventat els diumenges..." (C.H)

"Eixa serà la nostra banda sonora, eixa i cap altra més".

Marina Kahlo.

"Els llums tacaven de venes la ciutat, i la nit no ens tocava, no ens vencia.

Cada fanal semblava una peca més, còmplice de tot allò que volíem viure.

I vam conquerir amb imatges borroses les hores incertes que hi ha entre el dia i la nit".

-Semblava que volàvem-.

(Fotografía cedida por Andrea Sanmartín)

"Quan tornar significa anar-se'n"

"El silenci no implica renúncia".

M.K.

"Però ningú no volia anar-se'n d'allí i això és el més important".

"Potser perquè la llibertat ens naix del melic".

Marina Kahlo

"Em volies lluny, ho sé. Però em volies..."

M.K

"L'única condició per estimar-se era donar-se un bes en cada semàfor...

I es van posar a buscar avingudes"

M.K

"I quan més s'agafava a la seua mà, més lluny tot i més fosc tot...

Però quina mà, re Déu!"

M.K

"Juraria que duraven més que les primaveres, les nits".

M.K.

"Ser mar i poder banyarte les idees de sal"

"Tot el que jo volia era escalfarte els peus les nits de molt de fred, les nits de calcetí i poca son".

Marina Kahlo

"He ratllat l'enyoraça amb palets, un per cada bes pendent".

Marina Kahlo.

"Va ser l'abraçada menys sencera, però més sincera".

Marina Kahlo.

"Eixe somriure,

se l'has furtat a algú.

Segur".

Marina Kahlo.

"Quan encara ens volíem els fantasmes no obrien portes ni feien soroll quan el silenci dormia".

Marina Kahlo.

"Éramos como una playa en febrero".

Marina Kahlo.

"Amanece demasiado últimamente, ¿no?"

Marina Kahlo.

"Que yo sé, que si quiero, vuelo".

Marina Kahlo.

"Cada paso son más de mil destinos, pero solo un devenir".

Marina Kahlo.

"Y de repente la rutina se volvió irrepetible".

Marina Kahlo.

"Vivir: El bonito precio de estar hechos de carne y besos".

Marina Kahlo.

"Finjir que lates por latir".

Marina Kahlo.

km de emociones

"Palabra: Excusa casi tangible que limita lo infinito y recoge las distancias.

Y todas las distancias serán emocionales.

Y en cada gesto, kilómetros de emociones.

Marina Kahlo.

'Recorda cada un dels carrers pels quals passejaven, inclòs les tassetes amb les quals prenien cafè per les vesprades'.

"Tu amb sucre i jo amb sacarina".

Marina Kahlo.

'No me toques, que tens els dits massa complicats'.

Marina Kahlo

i ja està

Prendrem un cafè. Parlarem de banalitats. Tu diràs què bonica està la ciutat quan es fa de vespre. Jo que potser més tard refresque.

I ja està.

Marina Kahlo.

Tacto abstracto, jodidamente abstracto...

Marina Kahlo

alambre y versos

"Y ronca mi alma cuando sueña contigo

y son disparos los latidos que te dedico

"Será que no nos queda tiempo"

dices aleteando, ya casi eres viento.

Crecen hierbajos entre las miradas,

en el jardín de tus venas se secan las ganitas

que arranco de dos en dos,

a veces de cuatro en cuatro".

Ay! Que se me llena el cuerpo de alambre y versos.

Marina Kahlo.

"No te preocupes, que no tengo nada peor que hacer".

Marina Kahlo.

"Demasiados significados para tan pocas palabras.

De vez en cuando, demasiadas pocas palabras".

Marina Kahlo.

"Qué bien te describe esa melodía".

Marina Kahlo.

"Te juro que intento no pensarte, pero las bandas sonoras de cualquier película no ayudan nada."

Marina Kahlo.

"No te confundas, si no queda nada es porque lo tuvimos todo. Que sí, todo."

Marina Kahlo

"Fuimos un accidente, un choque frontal premeditado, un error pasado a limpio. Fuimos un accidente continuo."

Marina Kahlo